PLA ESTRATÈGIC
DE DESENVOLUPAMENT RURAL
-Enfocament Leader-
Consorci Grup d’Acció Local Noguera-Segrià Nord
INDEX
PAG.
1.
POSSIBILITATS QUE OFEREIX EL LEADER PER AL DESENVOLUPAMENT
DE
LA ZONA RURAL.....................................................................................................
3
2.
OBJECTIUS GENERALS...............................................................................................
5
3.
ESTRATÈGIA D’INTERVENCIÓ....................................................................................
16
4.
ESTRATÈGIES PROPOSADES PEL PLA DE DESENVOLUPAMENT DEL
GAL
I MESURES DE FINANÇAMENT DE LES ACTUACIONS AUXILIABLES
PER
L’EIX 4 DEL PDR...................................................................................................37
5.
COMPLEMENTARIETAT DE L’ESTRATÈGIA AMB ALTRES PROGRAMES............ 43
6.
AVALUACIÓ I
SEGUIMENT………………………………………………………………….46
ANNEX…………………………………………………………………………………………..47
1. POSSIBILITATS QUE OFEREIX EL
LEADER PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA ZONA RURAL
La metodologia Leader obre l’oportunitat de resposta a
una sèrie de problemàtiques i necessitats detectades en la diagnosi de l’àrea
d’intervenció: Noguera i Segrià Nord, i que tenen relació amb:
1) El despoblament de determinats
entorns rurals i la degradació progressiva dels municipis més petits.
2) Les imperfeccions en el mercat
laboral del territori, quan a la baixa activitat que apunta a la necessitat
d’incrementar la participació de les dones i els joves. Tanmateix,
permetrà afrontar els problemes de les estacionalitats presents en la predominància
d’una estructura econòmica agrària, i la baixa qualificació de molts llocs
de treball.
3) La necessitat d’impulsar
activitats vinculades a la indústria, pendent de potenciar en el territori, i
que com en altres àmbits s’enfronta a la crisi de la indústria tradicional
present.
En aquest punt, trobem
interessant llençar unes pinzellades sobre els trets més característics del
territori d’intervenció, resultant ser el territori comarcal més extens de
Catalunya amb un total de 1.778 Km2, 43.719 habitants i 33 municipis
(30 de la comarca de la Noguera i 3 de la comarca del Segrià: Alfarràs, la
Portella i Vilanova de la Barca). Te 4 àrees funcionals ben definides:
Balaguer, Artesa de Segre, Ponts, i Alfarràs, i es podria definir com un
territori heterogeni de muntanyes i vastes planures. L’economia característica
és l’agroindustrial basada en l’agricultura de reg, gràcies a les grans
infraestructures de regadiu que han permès la transformació de l’agricultura
i que ha contribuït al desenvolupament econòmic de la zona. Aquesta
agricultura conviu amb una de secà, semidesertitzada.
Són remarcables també, com a
potencial endogen a aprofitar atractius naturals, patrimonials i culturals que
posseeix.
Es dóna un despoblament dels
nuclis rurals i un envelliment significatiu de la població en els municipis més
petits, més rurals i de secà. Aquesta població es mou als nuclis urbans del
territori, els quals també creixen per l’arribada de població immigrant,
sobretot dones i joves, amb voluntat de treballar i que venen del Nord d’Àfrica,
Europa de l’est i de Sud-Americà.
Dues són les oportunitats
destacades per a implementar l’enfocament Leader en La Noguera-Segrià
Nord.
D’una banda, l’oportunitat
que suposa l’arribada del col·lectiu immigrant, normalment estranger, tot i
que no es dóna de forma homogènia en tots els municipis. L’arribada d’aquests
nous col·lectius genera canvis en la composició i volum de la demanda de bens
i serveis, i afavoreix assolir una massa crítica suficient per a desenvolupar
noves activitats. A això, se suma el fet de l’envelliment de la població
rural de la zona, quan a l’increment de la demanda de nous serveis, així com
l’aprofitament d’oportunitats com els atractius de la zona i el
desenvolupament d’infraestructures de comunicació a comarques d’alta
muntanya que pot incrementar el volum de població flotant, també acompanyat de
la necessitat d’incrementar i diversificar els bens i serveis.
Un altre oportunitat pel
desenvolupament de l’enfocament Leader, és la revalorització de les funcions
del món rural. En els últims anys les noves demandes sobre l’entorn rural
s’han ampliat, de forma que el valor de les zones menys densament poblades ha
anat en augment. Aquesta revalorització està sent la base del creixement de
noves activitats que han generat canvis importants obrint noves oportunitats.
Tot el territori d’intervenció posseeix destacats atractius com per a
destacar la importància del seu potencial en termes turístics i de les noves
oportunitats que els obre una societat on l’oci és un element bàsic. Aquests
atractius del territori són una fortalesa quan la seva singularitat i per estar
complementats per un model cultural propi consolidat, on tot junt és converteix
en una oportunitat plausible de desenvolupar gràcies a l’enfocament Leader.
L’enfocament Leader contribueix
a fer front als reptes demogràfics que es plantegen en la Noguera-Segrià Nord,
quan a frenar el despoblament de l’entorn rural del voltant de Balaguer,
Artesa de Segre i Ponts, aturant el lent decreixement dels municipis del reg,
minimitzar l’èxode rural, en general, atreure
a nova població a les àrees de secà amb atractius turístics. Tanmateix
contribuirà a evitar que la degradació dels municipis més petits arribi a
esdevenir irreversible. En aquest
sentit, el patrimoni natural, cultural i artístic que posseeix el territori de
intervenció, un dels tresors a tenir en compte, és contemplat per l’enfocament
Leader com a clau de valorització i dinamització de l’entorn rural.
Cal destacar que, a més, la
metodologia Leader aporta la consecució de la millora de la governança
territorial amb la participació plural, consensuada i mixta público-privada, fórmula
que cada vegada més guanya protagonisme com a garantia d’èxit de les estratègies
de desenvolupament local. Tanmateix, es garantitza la mobilització del
potencial de desenvolupament endogen en un territori ple de riquesa i
oportunitats, principalment entorn al que ofereixen les seves terres i el
desenvolupament de noves infraestructures. Per últim, s’assegura la
contribució a l’augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal,
la millora del medi ambient i l’entorn rural, la qualitat de vida en les zones
rurals i la diversificació de l’economia rural, atenent al creixement d’activitats
transformadores i comercialitzadores dels productes agraris, el desenvolupament
i millora d’iniciatives empresarials industrials, de serveis, i del turisme.
Els resultats principals que
assegura l’enfocament Leader i que són claus per al territori són el nombre
de llocs de treball generats i mantinguts, fent especial atenció a les dones i
els joves, i al nombre d’empreses creades i modernitzades.
L’enfocament Leader propicia
l’enriquiment del treball a desenvolupar pel GAL del territori ja que promou
el treball en col·laboració amb d’altres territoris i el coneixement d’altres
experiències encarades al manteniment de la població i a la diversificació
productiva de l’entorn rural. La DO Costers del Segre obre la possibilitat a
iniciar projectes altres GAL de territoris amb DO de productes vitícoles de
Catalunya. La situació frontera amb Aragó propicia també la col·laboració
amb GAL d’aquesta comunitat. Per últim, la proximitat amb el sud de França
també obre les portes a la col·laboració internacional.
Per últim, destacar la important
contribució de l’enfocament Leader a millorar la governança amb l’adquisició
de capacitats i de promoció i la implantació d’estratègies de
desenvolupament endogen per part del GAL constituït. L’objectiu a assolir serà
el de dinamitzar el món rural i
aconseguir la convergència dels territoris rurals, fomentant la cultura
participativa de la societat civil i generant xarxes de formació i informació
que garanteixin la consecució de la diversificació econòmica
7.
OBJECTIUS GENERALS
I.
PROMOURE
UN MODEL AGROALIMENTARI FORT, DINÀMIC I COMPETITIU, MILLORANT ELS PROCESSOS DE
LA CADENA ALIMENTÀRIA.
II.
AMPLIAR
I MILLORAR LA DIVERSIFICACIÓ DE PRODUCTES I SERVEIS, AIXÍ COM LA COL·LABORACIÓ
INTERSECTORIAL.
III.
III.
CONVERTIR EL TURISME EN EL TERCER PILAR DE L’ECONOMIA DE LA NOGUERA-SEGRIÀ
NORD.
I.
PROMOURE UN
MODEL AGROALIMENTARI FORT, DINÀMIC I COMPETITIU, MILLORANT ELS PROCESSOS DE LA
CADENA ALIMENTÀRIA.
La indústria agroalimentària té
un fort potencial d’elaboració i transformació dels productes agraris autòctons.
Així doncs, és important assolir la integració entre la indústria i els
productors, promovent un model de transformació i comercialització dels
productes agroalimentaris concertat i/o participat amb el sector productiu. A més
de recolzar la indústria agroalimentària de primera transformació, cal fer un
èmfasis especial en la de segona transformació, doncs és la que realment
aporta major valor afegit i una major demanda de ma d’obra. En aquest sentit,
i considerant les característiques del territori de la Noguera-Segrià Nord, és
important el foment de les activitats de segona transformació dels productes
carnis, especialment del porcí.
El model agroalimentari que es
vol implementar pretén, d’una banda, potenciar el creixement i foment de les
empreses –micro i pimes-, així com recolzar la modernització, qualitat,
innovació, transferència i associacionisme. És prioritari treballar per a
mantenir viva la indústria ja implantada en el territori i potenciar la creació
de noves empreses per tal d’assegurar la base d’una indústria sòlida que
permeti un creixement econòmic sostingut.
Per a la modernització del
sector es pensa en inversions adreçades a augmentar la competitivitat,
actualitzar i millorar les infraestructures, incorporar TICs, desenvolupar nous
productes, processos i tecnologies, i en ajudar als joves a incorporar-se en
aquestes activitats, com a relleu generacional, disminuint les barreres
d’entrada. També és volen
primar els projectes liderats per dones i/o
que generin llocs de treball prioritzant aquest col·lectiu.
La modernització dels establiments industrials, a més, ha
d’incorporar aspectes de millora del comportament i gestió ambiental.
La integració entre els
productors i la indústria es pot vehiculitzar mitjançant el cooperativisme,
present en l’actualitat, sobretot, en la fruita dolça, el vi i l’oli. Es
fonamental doncs promoure el cooperativisme i l’associacionisme, així com
potenciar el dimensionament i la capacitat de negociació de les cooperatives.
Tanmateix, seria força
convenient promoure l’organització en clusters, per millorar la
competitivitat en la cadena productiva, no només a nivell d’indústria
agroalimentària, sinó també de la indústria de maquinària i transformació
i als centres de formació i innovació. Això suposa un repte força important
per al territori, ja que aquest no té externalitats de localització industrial
que afavoreixen la creació d’un procés d’aglomeració industrial –concentració
d’empreses d’un sector, mercat de treball especialitzat, proper a eixos de
comunicació fonamental del territori, com la A-2.- En qualsevol cas, un punt
fort és la creació i ampliació de polígons industrials que s’estan duent a
terme, el que afavoreix la disponibilitat de sòl industrial, i per tant l’expansió
de noves activitats productives al territori.
El model ha de fer front a la
necessitat de pal·liar la dispersió de l’oferta i de millorar les
estructures de comercialització que s’enfronten clarament a un repte de
millora, per tal de superar la debilitat tradicional del sector agrari quan a la
seva limitada capacitat de negociació enfront de la indústria de transformació
i a la distribució. En aquests moments, el comerç a l’engròs de la Noguera-Segrià
Nord està lligat al sector agrari i es troba dispers en bona part dels
municipis. En molts casos els productors comercialitzen la seva producció,
sobretot de fruita dolça i principalment a través de cooperatives.
També cal fer front a la
desconnexió creixent dels consumidors enfront als productes locals, potenciant
uns canals més curts de distribució. Hi ha recursos i oportunitats de l’entorn
de la Noguera-Segrià Nord que cal aprofitar per a potenciar el reconeixement i
valoració de la producció autòctona, i millorar la promoció, màrqueting i
comercialització dels productes de la terra, com ara la cultura slow food, les
fires locals, i sobretot, el fet de comptar amb un patrimoni rural ple d’atractius,
com a oportunitat de desenvolupament, que afavoreix el desenvolupament del
turisme i de l’oferta gastronòmica, aquesta última com un altre via de
promoció dels productes locals. També cal aprofitar el potencial que ofereixen
les noves tecnologies com a recurs a tenir en compte, ja que últimament és una
de les vies més destacades de comercialització de productes artesanals.
Incident també en l’aspecte de
millores en la comercialització, és important parar atenció a la demanda
creixent dels distintius de qualitat, el que remarcar la importància de
potenciar el procés de diferenciació de la producció agrària segons
qualitat, concretant-ho amb la l’aprofitament de les marques de qualitat ja
existents, com ara la DO Costers del Segre, i les marques per aconseguir,
per exemple, en fruites com la pera, la poma, productes com la mel, i els
derivats del porcí. També cal prestar atenció a la demanda creixent dels
productes provinents de l’agricultura sostenible i ambientalment compatibles.
Així doncs, també és important potenciar l’agricultura i ramaderia ecològica
per a consolidar la seva posició i incrementar la superfície acollida a
mesures agroambientals.
El territori de la Noguera-Segrià
Nord es caracteritza per tenir un predomini dels cultius de secà sobre els
de reg, i pel predomini dels herbacis, sobretot el cereal per a gra, sent
majoritaris, per aquest ordre, l’ordi, el blat i el blat de moro. Quan els
conreus llenyosos existeix un predomini de la fruita dolça i seca (sobretot
ametller), que juntament a l’olivera van en recessió. Els tres municipis
agregats del Segrià Nord: Alfarràs, La Portella i Vilanova de la Barca es
caracteritzen pels conreus de fruiters i farratges. En l’aportació al PIB des
de la producció agrària, te el protagonisme la fruita dolça seguit dels
cereals.
Quan a
la ramaderia, s’observa una expansió important que s’explica per les
granges d’integració, amb una complementarietat amb les explotacions agrícoles.
També és important remarcar que la Noguera és la tercera comarca catalana en
unitats ramaderes, desprès del Segrià i Osona. L’activitat més important és
l’engreix de porcí, seguit de lluny pel vaquí i una creixent activitat
relacionada amb l’aviram –engreix de pollastres-.
La indústria agroalimentària és
la tercera activitat productiva predominant quan el nombre d’establiments al
territori d’intervenció, darrera de la transformació de metall i l’edició
i mobles. Però guanya rellevància pel fet de que és el tipus d’indústria
del territori que aporta major pes al VAB i la que més a crescut. Les
activitats lligades a la ramaderia són els escorxadors, elaborats carnis i
derivats de la llet. Les lligades a l’agricultura, l’elaboració de pinsos,
compostos i les transformacions industrials de les producció agrícola com les
farineres, els molins d’oli i els transformats de fruita. La majoria d’aquestes
indústries es concentren a Balaguer, Artesa de Segre i Vallfogona de Balaguer.
La prioritat d’incrementar i
millorar el model de transformació i comercialització dels productes de la
terra de la Noguera-Segrià Nord, respon a una sèrie d’aspectes
detectats, tant en positiu com en negatiu.
A favor, ens trobem amb una sèrie d’aspectes que contribueixen a
l'increment de la producció de productes de la terra, com ara,
l’augment de la rendibilitat de la superfície conreada gràcies al
canal Algerri-Balaguer, i l’impuls del desenvolupament econòmic de la zona
per la construcció del Canal Segarra-Garrigues. En aquest sentit, cal destacar
la disponibilitat d’aigua, en general. També es pot fer front al repte de la
competitivitat gràcies a la reparcel·lació que afavoreix un increment en les
inversions en tecnologia agrària.
És també cabdal com element
favorable la proximitat als inputs del sector agroalimentari que donen lloc a
diferents DO.
També cal destacar com element
favorable que els regs establerts a partir dels rius Segre i de Noguera Ribagorçana han estat la base de la
riquesa de les poblacions riberenques, que són les que concentren la majoria
d’indústries agropecuàries, agroalimentàries, de transformació de carnis,
de pinsos, etc. Així podem trobar indústria agropecuària a Bellcaire d’Urgell,
Bellmunt d’Urgell, i indústria agroalimentària a Ager, Artesa de Segre,
Balaguer, Ponts, Vallgofona, Menàrguens i Termens, principalment. Destaca a Os
de Balaguer una important indústria de torrons i envasament de mel. Les pimes són
les protagonistes d’aquestes iniciatives i s’observa com a característica
favorable que estan dotades d’una estructura empresarial que les fa resistents
als cicles econòmics baixos.
D’altre banda, la presència de
cooperatives i consorcis de cooperatives, en total 9, es donen principalment en
les zones de regadiu, com la principal forma d’agrupació de pagesos per a
millorar la producció, la gestió i la comercialització.
El cooperativisme està present a Artesa de Segre, Vallfogona (central
lletera), Albesa, Termens, Menarguens, Torrelameu, Portella i a Bellcaire d’Urgell
(amb dues cooperatives).
Territorialment, cal una
diversificació de la població ocupada entre el sector agrari i altres
activitats per a prevenir els riscos que pot suposar una especialització agrària
davant, per exemple, els canvis previsibles de la PAC ja que poden suposar una pèrdua
important de renda de la població agrària. La diversificació de la població
ocupada en el territori mostra una convivència entre l’activitat agrària i
la de serveis, però no pas entre l’activitat agrària i la indústria. Les
poblacions de Montgai, Oliola, Vilanova de Meià i Vilanova de l’Aguda i
Bellmunt d’Urgell, es caracteritzen per un predomini de la població ocupada
en el sector agrari sobre el de serveis, fet que no s’observa en cap dels
altres municipis.
Com elements pocs favorables, ens trobem amb que les
empreses agroindustrials de la zona condicionen el desenvolupament, les
estructures i la demanda productiva del sector agropequari. Així,
es dóna que les produccions agràries locals depenen en bona part de la
indústria de la zona: pinso, transformats de fruita, productes fitosanitaris (plaguicides,
herbicides) i altres. Tanmateix, molts dels serveis estan directament
relacionats amb aquesta activitat. Un altre dependència és la que es dóna en
l’activitat ramadera respecte a les grans empreses integradores.
Cal destacar que la indústria agroalimentària del
territori del Noguera-Segrià Nord es caracteritza per un predomini d’activitats
de primera transformació de pimes i iniciativa local que, tot i que mobilitzen
molta matèria del sector agrari, solen generar poc valor afegit i requereixen
poca ma d’obra. També es constata la manca de noves iniciatives en activitats
industrials de més valor afegit –agroalimentària de segona transformació-,
i en la comercialització dels propis productes.
Un dels reptes importants de la Noguera-Segrià Nord és
augmentar la seva presència en l’economia agroindustrials de l’àrea de
ponent, ja que es troba molt enrere dels nuclis motors de l’agroindústria de
Lleida. Per tant, cal prioritzar les iniciatives per poder situar l’agroindústria
de la Noguera-Segrià Nord a l’alçada del seu entorn proper i fomentar el
desenvolupament de les activitats de segona transformació.
Resultats
esperats
·
Creació de microempreses i pimes
vinculades a la producció –agroalimentàries- i de comercialització –agrobotigues-.
·
Increment de les activitats de
segona transformació, especialment de la carn de porcí.
·
Modernització del sector agrari,
amb la introducció a les empreses de nous productes, processos i tecnologies.
·
Increment de la producció ecològica
i dels sistemes de gestió respectuosos amb el medi ambient.
·
Increment del nombre de
distintius de qualitat en productes locals, i potenciació de l’aprofitament
dels ja existents.
·
Increment i millora del
cooperativisme i associacionisme.
·
Increment comercialització de
productes artesanals mitjançant el sector turístic-hosteler, les fires locals,
i les noves tecnologies.
·
Evolució positiva de l’ocupació
i el PIB. Generació de llocs de treball, potenciant les oportunitats de les
dones i els joves.
Indicadors d’impacte
·
Creixement econòmic
·
Evolució positiva de la
productividad
·
Diversificació econòmica i de
l’ocupació entre l’agricultura i la indústria.
·
Augment del valor afegit de les
empreses recolzades
·
Nombre d’empreses que han
introduït nous productes, noves tècniques.
·
Nombre d’actuacions d’innovació
(de producte o de procès) recolzades.
·
Nombre de distintius de qualitat
recolzats (DO, DOP, IGP, DG, ETG).
·
Increment de la producció i
oferta de productes ecològics.
·
Introducció i millora dels
sistemes de gestió mediambiental.
·
Nombre de microempreses creades
·
Nombre de microempreses creades
per dones
·
Nombre de microempreses creades
per joves
·
Nombre de cooperatives i
iniciatives associatives creades
·
Nombre de projectes de millora de
les cooperatives i iniciatives associatives
·
Increment promoció i venda de
productes autòctons en fires i oferta hostelera
·
Increment de la comercialització
de productes artesanals mitjançant les TICs.
·
Evolució positiva de l’ocupació
·
Llocs de treball creats
·
Llocs de treball creats ocupats
per dones
·
Llocs de treball creats ocupats
per joves
·
Llocs de treball consolidats
·
Llocs de treball consolidats i
ocupats per dones
·
Llocs de treball consolidats i
ocupats per joves
II. AMPLIAR I MILLORAR LA
DIVERSIFICACIÓ DE PRODUCTES I SERVEIS, AIXÍ COM LA COL·LABORACIÓ
INTERSECTORIAL.
L’economia
de la Noguera-Segrià Nord es troba en una dinàmica expansiva i el que cal és
preservar aquest desenvolupament amb la consolidació de les noves activitats.
El punt de partida es força positiu, ja que també es tracta d’una economia
poc especialitzada i amb varietat de productes i serveis, però on cal seguir
impulsant la diversificació de l’economia rural, de caràcter sostenible, per
tal d’assolir l’equilibri econòmic i social, i per tal de garantir el
manteniment de la població, el creixement econòmic, la creació de llocs de
treball, fomentant la participació de les dones i els joves en el teixit
empresarial de les zones rurals.
La
diversificació, especialment en els serveis a les persones, i més en concret
en sectors emergents, aportarà una millora en la qualitat de vida dels que ja
hi són i dels nouvinguts, contrarrestant així la tendència o el risc de
despoblament.
D’altre
banda, i de cara a millorar la competitivitat de les empreses industrials, serà
positiu incrementar el teixit d’empreses de serveis que ofereixen la
possibilitat d’externalitzar actuacions desvinculades del valor afegit que
aporta la producció de cada indústria i millorar així la competitivitat d’aquestes.
La
clau, doncs, està en promoure l’esperit emprenedor i generar els incentius
necessàris per a que es consolidi i s’incrementi el teixit de micropimes en
el territori en produccions diferents a indústria agroalimentària i i en
serveis diferents al turisme i l’oci, tot i que en alguns casos, en seran
complementaris o estaran interrelacionats, fomentant així la cooperació
intersectorial.
Es
prioritzaran iniciatives que
suposin un increment i una accessibilitat dels serveis bàsics en els nuclis
rural –contemplant la introducció de les TICs-. En definitiva, es primaran
aquelles iniciatives que aportin un clar benefici social. Tanmateix, seran
prioritaris els projectes que aportin la diversificació industrial amb
produccions vinculades a sectors emergents, com les vinculades a la producció
d’energia amb recursos locals, entre d’altres.
Tanmateix, s’espera que siguin
iniciatives generadores d’ocupació en l’entorn rural i que així facin
front als desajustos en el mercat de treball, potenciant l’equilibri entre gèneres,
pal·liant l’efecte de l’estacionalitat i millorant la qualificació dels
llocs de treball.
En aquest punt, trobem d’interès
revisar les característiques de l’ocupació i l’activitat empresarial en el
territori:
L’ocupació en els serveis en
el territori de la Noguera-Segrià Nord es situa al voltant del 50%, seguit de
la indústria amb un 20%, l’agricultura amb un 17% i, finalment, la construcció
amb un 15%. Per branques d’activitat, les activitats manufactureres concentren
la major part dels ocupats, seguit de les activitats agrícoles i ramaderes (amb
una proporció superior a la catalana), els segueixen el comerç i la reparació
i la construcció. La diversificació de l’ocupació en la globalitat del
territori és fa patent, observant-se un comportament heterogèni segons la
localització territorial, tot i que predomina quasi en general la terciarització
de l’economia. S’observa una forta terciarització, amb més d’un
50% de la població ocupada en els municipis d’Àger, Alòs de Balaguer,
Balaguer, Cubells, Penelles, Ponts, Tiurana, La Portella i Vilanova de la Barca.
La indústria cobra protagonisme, per
concentrar al voltant de la quarta part dels ocupats, a Artesa de Segre,
Balaguer, Castelló de Farfanya, Menàrguens, Montgai, Ponts, Preixens i Termens.
L’ocupació en l’agrari és predominant a Les Avellanes i Santa Linya,
la Baronia de Rialb, Bellmunt d’Urgell, Montgai, Oliola, Vilanova de
l’Aguda, Vilanova de Meià. La construcció assoleix gran importància
a Alfarràs, Alòs de Balaguer i Cababona, amb una quarta part de la població
ocupada que s’hi dedica, aproximadament. Donada l’actual conjuntura econòmica,
aquesta forta dependència de la construcció suposa un pont feble, especialment
en aquests municipis, i no només pel mateix sector, si no també en la seva
capacitat d’arrossegament d’altres activitats industrials lligades al mateix.
La terciarització de l’ocupació
predomina, tot i que combinat amb una important activitat agrària en poblacions
com Ager, Cubells, Penelles, Tiurana, Portella, i Vilanova de la Barca, i estan
equiparades a Preixens, Albesa, Torrelameu, Baronia de Rialb, Les Avellanes,
Santa Linya, La Foradada, Ivars de Noguera, i Algerri. Els serveis i la indústria
comparteixen importància a Vallfogona Balaguer, Ponts, Bellcaire d’Urgell,
Sentiu Sió, Os de Balaguer i Camarasa.
L’especialització per branques
d’activitat mostra que el territori d’intervenció es troba fortament
especialitzat en agricultura i ramaderia. També presenta, tot i que de forma
menys acusada, una especialització en activitats dedicades a la construcció,
en activitats extractives i en l’educació.
En el teixit d’establiments industrials predominen, per
aquest ordre, els dedicats a la transformació de metalls, a l’edició i
mobles, productes alimentaris i tèxtil i confecció. Totes aquestes activitats,
menys el tèxtil, presenten una dinàmica expansiva, especialment la indústria
agroalimentària, que a més, és la que te major pes en el VAB industrial. Les
activitats industrials en segon ordre d’importància, quan el VAB, són les
guixeries o ceràmiques que s’han vist beneficiades per la capacitat d’arrossegament
del sector de la construcció. La producció metal·lúrgica també s’ha vist
beneficiada pel comportament positiu de la construcció i també té una
aportació significativa al PIB industrial del territori. Destaca per la
producció de maquinària destinada al sector primari, la construcció i la
relacionada amb el transport (carrosseries).
El teixit de comerços es
concentra en un 50% en la ciutat de Balaguer. Artesa de Segre i Ponts aglutinen
una quarta part del total de comerços del territori, i així l’altre quarta
part es reparteix en la resta de municipis del territori. En general, el comerç
al detall de la Noguera-Segrià Nord es caracteritza per ser de petita dimensió,
de caire familiar i no tenir cap especialització important, destacant la seva
aportació al VAB de serveis, i el seu important arrelament. L’activitat
comercial i de reparacions ha diversificat la seva oferta amb l’aparició de
noves activitats lligades a serveis i turisme.
En els serveis personals
tenen una presència i aportació destacada l’ensenyament, la sanitat. Els
serveis a les empreses i les immobiliàries els segueixen en importància.
El desenvolupament econòmic del territori de La Noguera-Segrià Nord
presenta una dinàmica expansiva quan el nombre d’establiments i
professionals, i el teixit de les seves pimes es caracteritza per una estructura
empresarial que les fa resistents als cicles econòmics crítics. D’altre
banda, tot i que gaudeix d’una
taxa d’atur reduïda, s’enfronta a la necessitat de pal·liar els desajustos
del mercat laboral, amb un desequilibri entre els gèneres, estacionalitat i
baixa qualificació de moltes ocupacions. Destaca com element negatiu a
contrarrestar la forta dependència dels llocs de treball situats fora de la
comarca.
S’han
detectat una sèrie d’aspectes favorables de cara al seu impuls de futur econòmic
del territori, com ara, les noves iniciatives públiques de promoció del
territori, la construcció del canal Segarra-Garrigues, així com la creació i
ampliació de polígons industrials que afavoreix la instal·lació de noves
activitats. Les comunicacions també amb millorat, en part, amb un increment de
la interrelació entre els nuclis poblacionals i la millora per a la connexió
entre la comarca de la Noguera i les zones d’alta muntanya, el que afavoreix
el seu desenvolupament comercial i turístic.
L’increment
de l’activitat econòmica i la taxa d’ocupació en l’economia de la Noguera-Segrià Nord, en un sentit ampli, ha fer front a una sèrie de dificultats o
febleses, que s’afegeixen a les ja mencionades en l’objectiu anterior, i que
justifiquen l’increment de la iniciativa emprenedora, no només en l’agrari
i en el turisme, si no també en altres tipus d’activitats necessàries per al
territori.
Un dels reptes importants
al qual s’enfronta la Noguera-Segrià Nord és reforçar la inversió
de la tendència demogràfica negativa dels últims anys quan el despoblament de
l’entorn més rural. Un dels
motius de l’abandonament dels nuclis rurals més petits és la manca de
serveis i/o les deficiències en l’accés als serveis bàsics, que porta a
aquesta població a viure en les capitals de comarca o en centres de majors
dimensions. El territori de la Noguera-Segrià Nord reprodueix aquest
comportament generalitzat en el món rural, on molta població dels petits
nuclis rurals decideix viure en els nuclis més importants del territori, com
Balaguer, Artesa de Segre, Ponts i Alfarràs. Els municipis de la Noguera Baixa,
sobretot aquelles zones on predomina el secà, són els més afectats per la
despoblació. També els municipis pròxims a Artesa de Segre han tingut unes pèrdues
significatives de població entre 2001-2007.
Enfront al despoblament
d’alguns nuclis rurals del territori, el comportament general entre el
2001-2007 ha estat el creixement de la població en la majoria dels municipis, -
en 22 dels 33 del conjunt-. Aquest creixement ha estat més intens en els 4
principals nuclis urbans: Artesa de Segre, Balaguer, Ponts i Alfarràs.
L’increment de població respon tant a l’acolliment de la població
procedent dels nuclis rurals més petits del voltant, si no també a una entrada
important de població immigrant, procedent, principalment del nord d’Àfrica,
l’Europa de l’Est i de Sud-Amèrica.
L’arribada
d’aquests nous col·lectius genera canvis en la composició i volum de la
demanda de bens i serveis, i afavoreix assolir una massa crítica suficient per
a desenvolupar noves activitats. L’increment de la demanda de servies, i per
tal la necessitat de potenciar el seu creixement i diversificació, respon també
a les necessitats derivades de l’envelliment de la població rural de la zona,
quan a l’increment de la demanda de nous serveis a la dependència, així com
al més que possible increment de la població flotant atreta al territori pels seus valors naturals, patrimonials i
culturals. La situació que presenta el territori de la Noguera-Segrià Nord és
d’una escassa inversió en sectors emergents en serveis i d’una
especialització en activitats de serveis més tradicionals, el que dóna una
insuficient resposta a l’increment de demanda de bens i serveis derivada de
l’envelliment de la població, de l’increment de la població amb els
nouvinguts i de l’increment, en general, de serveis que contribueixen a la millora
de la qualitat de vida.
Davant d’aquesta situació, es fa prioritari potenciar
iniciatives empresarials orientades a donar serveis a les persones, fent èmfasi
en els sectors emergents, i amb l’objectiu últim de millorar la
qualitat de vida de les persones que hi viuen i que ens visiten. Es tindrà
en compte de forma especial els projectes dinamitzats per dones i joves, o
aquells en que aquests col·lectius siguin protagonistes com força de treball
amb la que comptar.
D’una
banda, s’ha de contrarrestar amb altres activitats, el descens del nombre
d’explotacions per l’envelliment i reducció de la població agrària que
s’observa en el territori. També cal una intervenció preventiva, com la
diversificació o pluriactivitat econòmica, davant la possible pèrdua
important de renda de la població agrària –força especialitzada- pels
canvis previsibles de la PAC. També cal fer front a l’actual crisi de la
construcció amb un procés de compensació.
El
comerç, com a servei de proximitat, ha de fer front a la minsa atracció que
genera en els principals nuclis urbans, fet agreujat pel deteriorament del nucli
antic de Balaguer i abandonament d’aquesta zona per part dels comerços, que
actualment requereix molt esforç de recuperació. Els projectes de millora
aprovats per a Balaguer per la Llei de Barri estan fent front ara a aquesta
situació. També es fa prioritàri promoure iniciatives l’especialització comercial en el territori.
Tot
i la dinàmica positiva de la indústria en el territori, manca una tradició
industrial sòlida en la Noguera-Segrià
Nord. Tanmateix, s’ha de tenir present que la
manca d’externalitats a la localització industrial, principalment per la
llunyania del principal eix de comunicació del territori: la A-II, dificulta
l’aglomeració i l’especialització industrial, factor important de
competitivitat. La manca d’inversió i millora de les vies d’accés a
l’A-II, també afecta negativament al desenvolupament d’altres activitats
econòmiques del territori. El repte que es planteja és fer front a la crisi, generalitzada, de la indústria tradicional,
mantenint viva la indústria ja implantada en el territori i potenciant
la creació de noves empreses per tal d’assegurar la base d’una indústria sòlida
que permeti un creixement econòmic sostingut. S’ha de contrarrestar
l’especialització en sectors tradicionals (tèxtil, agroalimentari i metal.lúrgia),
donant un impuls a sectors emergents en la indústria, per exemple, la promoció de projectes
relacionats amb energies alternatives que permetin la instal·lació de nous mètodes
de producció d’energia fent servir els recurs locals, contribuint així al
manteniment i millora del medi ambient amb l’aprofitament dels recursos
endogens.
Per tal
de contribuir a la competitivitat de la indústria, cal promoure la creació
d’empreses que permetin l’externalització de serveis i processos.
L’impacte de l’externalització en la competitivitat industrial es basa en
que la indústria es pugui concentrar en processos que acompleixin una funció,
una estratègica i un valor afegit. Tanmateix, perquè permet a la indústria
concentrar els seus esforços en les activitats clau, millorar la
qualitat dels productes gràcies a l’especialització, solucionar funcions i
processos complexos, facilitar el control dels costos dels processos, guanyar
flexibilitat per a afrontar creixements dels negocis.
L’externalització
també està present i és important en l’agricultura. Inicialment va afectar
a les tasques que es realitzaven amb maquinària. Actualment, els processos
d’externalització abarquen la totalitat d’activitats d’una empresa agrària,
des de la comptabilitat fins a la collita. L’externalització en l’agrari és
assumida per agricultors individuals, cooperatives i empreses especialitzades.
Es tractaria de potenciar també a aquestes últimes en l’oferiment de serveis
relacionats amb activitats que permetin una gestió més flexible i competitiva.
Resultats esperats:
Indicadors d’impacte
·
Creixement econòmic. PIB.
·
Evolució positiva de la
productivitat
·
Diversificació económica i de
l’ocupació entre la indústria i serveis en sectors emergents.
·
Augment de la competitivitat de
la indústria local.
·
Nombre d’empreses de serveis de
proximitat (atenció a la dependència, per a la millora de la qualitat de vida)
·
Nombre d’empreses de serveis a
les empreses.
·
Nombre d’empreses industrials
en sectors emergent.
·
Nombre d’empreses de producció
de energia amb recursos locals.
·
Nombre de microempreses creades
·
Nombre de microempreses creades
per dones
·
Nombre de microempreses creades
per joves
·
Evolució positiva de l’ocupació
·
Llocs de treball creats
·
Llocs de treball creats ocupats
per dones
·
Llocs de treball creats ocupats
per joves
·
Llocs de treball consolidats
·
Llocs de treball consolidats i
ocupats per dones
·
Llocs de treball consolidats i
ocupats per joves
·
Iniciatives de col·laboració
intersectorial.
III. CONVERTIR EL TURISME EN EL
TERCER PILAR DE L’ECONOMIA DE LA NOGUERA-SEGRIÀ NORD.
El turisme es pot convertir en el
tercer pilar de l’economia del territori d’intervenció junt a les
activitats agràries, i les activitats industrials i terciàries concentrades en
els nuclis urbans, i així contribuir a frenar la recessió observada en
determinats àmbits rurals.
Es tracta doncs, de contribuir al
creixement, l’ocupació i el desenvolupament sostenible, l’equilibri
territorial i la millora de la qualitat de vida, mitjançant la diversificació
d’activitats, en aquest cas, potenciant el turisme.
El sector turístic té un
potencial de creixement important, per disposar d’atractius prou importants
com el paisatge, el patrimoni cultural i històric, la possibilitat de practicar
excursionisme i esports d’aventura i l’oferta gastronòmica.
Altres fortaleses del territori
que afavoreixen el creixement del sector, és la dinàmica expansiva general
observada en el nombre d’establiments i professionals, que bé es pot
generalitzar influint positivament en iniciatives lligades al turisme.
Cal recordar com a fortalesa els
atractius naturals de la zona, que cal potenciar, per a poder atreure un tipus
de turisme esportiu, vinculat per exemple, a la caça, la pesca, el muntanyisme,
l’aventura, etc.). D’altra banda, el fet de que la Noguera-Segrià Nord
sigui un lloc de pas per l’accés a bona part de les comarques d’alta
muntanya afavoreix el seu desenvolupament turístic.
La dinamització turística també
pot contribuir a la diversificació i la pluriocupació, moltes vegades necessàries
per a complementar les rendes de l’activitat agrària.
En aquest sentit, cal destacar el
problema que representa l’especialització agrària del territori en general,
i d’algunes poblacions en general, que fa que els canvis previsibles de la PAC
puguin suposar una pèrdua important de renda de la població agrària. Bellmunt
d’Urgell, Montgai, Oliola, Vilanova de l’Aguda, Vilanova de Meià tenen un
predomini en l’ocupació en l’agricultura. La importància de l’ocupació
agrària es diversifica en equilibri amb els serveis en el cas de Preixens,
Albesa, Torrelameu, Baronia de Rialb, Les Avellanes i Santa Linya, Foradada,
Ivars de Noguera, Algerri, i amb predomini dels serveis en el cas d’Ager,
Cubells, Penelles, Tiurana, la Portella i Vilanova de la Barca,
En el territori d’intervenció,
Noguera-Segrià Nord, cal fer un esforç per a potenciar el turisme en aquelles
àrees que reuneixen les millors condicions, com ara, Balaguer, l’àrea de
l’embassament de Rialb i l’àrea del Montsec.
En el Nord, la difusió dels atractius ja
s’ha iniciat, principalment potenciant els esports d’aventura lligats al
turisme rural. Te un paper
important el Consorci del Montsec com agent que ja ha iniciat la promoció turística
en aquesta zona al Nord del territori. El Montsec és l’àrea més
despoblada i inaccessible, però alhora és la que te més atractius. És
important per aquesta zona tirar endavant el projecte del Parc Astronòmic i
proposar la declaració del Montsec com a Parc Natural, ja que el paper que els
espais naturals protegits tenen en el desenvolupament econòmic i social de les
seves zones d’influència és cabdal.
Tot i això, cal seguir treballant en altres zones del
Nord. D’una banda, l’entorn de Rialb, també despoblat i
inaccessible, compta amb un embassament que es pot utilitzar com a recurs turístic,
ajudant a redreçar l’economia regressiva de l’àrea. Cal destacar la
iniciativa de constitució del Consorci Segre-Rialb, amb l’objecte i
finalitat de promoure i desenvolupar el turisme d’una forma integrada de tots
els elements i productes turístics dels municipis consorciats a l'entorn de
l'embassament de Rialb i del riu Segre. És també prioritari potenciar el Sud,
doncs el desenvolupament del turisme és escàs o inexistent, a excepció de la
ciutat de Balaguer que ja te promoció turística i l’activitat generada pel
Castell del Remei, centre de producció de vi dels Costers del Segre (DO), amb
restaurant, allotjaments i cellers de tradició vitícola.
També destaca els Costers de Sió en el terme de Balaguer
amb la mateixa activitat lligada a la producció vitícola.
Amb la voluntat de generar
sinergies de potenciació del turisme, cal aprofitar un altre recurs del
territori: un patrimoni rural de gran valor, que cal conservar i
millorar, per tal de revaloritzar-ho i mantenir la pròpia identitat. Aquesta
intervenció no té només una repercussió econòmica, sinó que també és del
tot convenient per a millorar el medi ambient i el medi rural, amb un impacte
social del tot positiu, doncs revitalitza els pobles i millora el benestar i la
qualitat de vida.
Resultats esperats
El desenvolupament del sector turístic
ha de servir per contrarrestar les febleses detectades en el territori.
·
Reducció de
la forta dependència de llocs de treball situats fora de la comarca.
·
Augment de la independència dels
municipis petits dels pocs nuclis urbans existents on sol recaure el paper
exclusiu de ser motor de desenvolupament.
·
Fre del deteriorament patrimonial
del molts entorns rurals.
·
Ampliació i diversificació de
l’oferta hotelera.
·
Ampliació i diversificació de
l’oferta d’activitats turístiques, acompanyades d’ofertes culturals.
·
Evolució positiva de l’ocupació
i el PIB.
Indicadors d’impacte
·
Llocs de treball creats
·
Llocs de treball creats ocupats
per dones
·
Llocs de treball creats ocupats
per joves
·
Llocs de treball consolidats
·
Llocs de treball consolidats i
ocupats per dones
·
Llocs de treball consolidats i
ocupats per joves
·
Empreses de serveis turístics
creades
·
Empreses de serveis turístics
creades per dones
·
Empreses de serveis turístics
creades per joves
·
Empreses de serveis turístics
modernitzades
·
Empreses de serveis turístics
modernitzades per dones
·
Empreses de serveis turístics
modernitzades per joves
·
Allotjament creats
·
Allotjament creats per dones
·
Allotjament creats per joves
·
Població en zones rurals que es
beneficien de la millora dels serveis (en quan al patrimoni rural)
·
Nombre d’actuacions de
rehabilitació i promoció del patrimoni recolzades per l’administració.
·
Volum total de la inversió en
actuacions de rehabilitació i promoció del patrimoni.
·
Població beneficiària de les
actuacions de rehabilitació i promoció del patrimoni.
3. ESTRATÈGIA D’INTERVENCIÓ
Missió de la intervenció: MÉS i MILLOR
La
intervenció s’aplica al territori comarcal MÉS extens de Catalunya. La Noguera és la comarca més extensa de Catalunya, i
l’àmbit d’intervenció de l’estratègia abasta també 3 municipis del
Segrià Nord el que conforma un total de 1.778 Km2.
No es tracta només de ser el
territori “més gran”, si no
que el repte que es planteja és construir entre tots un territori MÉS ric i amb MILLOR qualitat de vida: MÉS I MILLOR per els que hi són des de sempre, pels nouvinguts i pels que
ens visiten.
Volem construir entre tots un territori de riquesa i
qualitat de vida amb MÉS ocupació,
empreses, diversitat i igualtat, per a un MILLOR arrelament, convivència,
desenvolupament sostenible, qualitat de la nostra oferta, i en definitiva,
qualitat de vida.
La clau
està en el gran valor del nostre patrimoni rural, i en la revalorització
actual del món rural associat a la millora
de la qualitat de vida.
Principis
Orientadors per arribar a ser un “Territori MÉS ric i amb MILLOR
qualitat de vida”
La nostra missió al present
projecte es resumeix en crear les condicions favorables (econòmiques, socials,
culturals..) que permetin valoritzar les persones, tradicions, sabers i historia
i els productes de la comarca, promovent
iniciatives generadores d’ocupació de qualitat, procurant la creació de nova
activitat econòmica mitjançant el foment d'iniciatives d'autoocupació i la
diversificació i modernització de l’activitat productiva existent, amb
criteris de sostenibilitat. Tot allò amb la finalitat de ser un territori
amable on les persones que hi són puguin viure, treballar i gaudir de l’oci i
lleure i les que ens visitin vulguin tornar-hi.
Per això els principis
orientadors del projecte es basen en el concepte de desenvolupament humà
ampliant i donant oportunitats a les persones per gaudir d’una millor qualitat
de vida. El resultat esperat és el de contribuir de manera significativa al
creixement integral del territori de la Noguera-Segrià Nord.
Ocupació
L’ocupació
representa un factor estratègic de vertebració i cohesió social d’un
territori. Existeix consens en que la manca d’ocupació afecta no tan sols a
l’economia local sinó a la salut de les persones que la pateixen. L’atur
suposa per a moltes persones la ruptura dels vincles socials que donen sentit de
pertinença a una comunitat. Aquestes situacions de manca d’ocupació tenen
unes implicacions que van més enllà de la manca de feina, suposen la manca
d’oportunitats per a viure amb dignitat.
L’estratègia d’intervenció
vol centrar els seus esforços en la creació de noves oportunitats laborals en
el món rural reduint les desigualtats socials i ampliant les oportunitats per a
tothom, conscients de que les persones són el motor per a un desenvolupament
social i econòmic dels territoris.
Empresa
Un dels
actius claus per al desenvolupament integral de la Noguera-Segriá Nord el
constitueixen les seves empreses. L’activitat econòmica ha d’aportar valor
afegit al territori fomentant la diversificació i millora de la producció
local tot promovent una producció de qualitat basada en la cooperació i nous
sistemes de comercialització.
L’estratègia
d’intervenció té la vocació de mantenir i promoure les activitats que
aporten valor afegit a la comarca de la Noguera com són avui dia, el turisme,
la potenciació d’activitats esportives i de lleure, la definició d’usos múltiples
als espais de recuperació històrica i patrimonial entre d’altres.
El desenvolupament de l’estratègia
d’intervenció suposa l’activació i dinamització de l’activitat econòmica,
del comerç i del turisme com elements que tenen una repercussió directa en el
manteniment i la creació d’ocupació generant riquesa, garantint un increment
de la competitivitat. Així mateix, s’ha de buscar l’impuls d’altres
formes d’economia basades en valors econòmics però amb un important
component social. La generació d’activitat solidària mitjançant la promoció
de l’economia social i l’autoocupació (microempreses) pot ser també molt
eficaç en la regeneració del territori en tant que portadores d’altres dinàmiques
econòmiques, socials i culturals a la comarca.
Dones
i Joves
L’estratègia
d’intervenció vol també fer especial atenció als col·lectius mes
vulnerables, que són els que en major mesura pateixen les situacions de
desigualtat i d’atur amb les implicacions que comporta d’aïllament i
trencament de la xarxa social.
S’ha
de fer un esforç conjunt per lluitar contra les desigualtats i la discriminació
del mercat de treball. Com ja s’ha apuntat, el treball és un dels principals
elements d’integració social, i per tant, qualsevol projecte que vol
dinamitzar un territori ha de facilitar els necessaris ponts per transitar entre
la vida i l’ocupació, buscant oportunitats reals en el mercat de treball
local per a totes les persones, però amb especial èmfasi en aquelles que més
ho necessitin. Això implica la identificació d’aquest col·lectius perquè
passin a ser subjectes actius del seu procés. Al territori de la Noguera-Segrià
Nord les dones i els joves suposen un actiu imprescindible a considerar en
l’estratègia global de desenvolupament rural.
Igualtat
d’Oportunitats
La
igualtat d’oportunitats entre dones i homes és un pilar clau d’actuació
per garantir el compliment dels objectius de l’Estratègia de Lisboa per al
creixement i l’ocupació. (plena
ocupació, treball de qualitat i cohesió social i inclusió social) per part
dels estats membres. Per assolir aquests objectius s’ha de reforçar la
participació de les dones en el mercat de treball i millorar les practiques per
una millor conciliació entre la vida laboral i familiar. Això requereix per
part dels poders públics polítiques de promoció de la igualtat
d’oportunitats de dones i homes.
Per al
període 2007-2013 dels Fons Estructurals, la Comissió Europea insta als estats
membres a promoure la igualtat entre homes i dones, la no discriminació i la
integració de la perspectiva de gènere en les diferents etapes de la execució
dels fons estructurals. (El principi d’igualtat de gènere per als nous
programes de FSE (2007-2013).
En coherència amb aquests requeriments, en el Pla de
desenvolupament es contempla de manera transversal la perspectiva de gènere:
des de la fase de diagnosi, planificació i disseny així com en l’avaluació
del propi projecte.
Amb aquesta finalitat es contemplen les estratègies
necessàries per afavorir la igualtat en la participació de les dones a totes
les actuacions previstes. Els mecanismes que garanteixen l’aplicació
d’aquest principi d’igualtat d’oportunitats de manera transversal
s’articulen mitjançant la creació d’un dispositiu o servei especialitzat
que assessora i dóna suport tècnic en aquest àmbit, amb l’assignació de la
funció de vetllar pel seu compliment al llarg de tot el seu desenvolupament.
Així mateix, la previsió d’un
conjunt de mesures orientades a facilitar i promoure la participació activa de
les dones i d’aquells col·lectius més vulnerables és un objectiu clau de
l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats al projecte. Es farà
especial atenció a l’ús d’un llenguatge inclusiu, al treball en
complementarietat i xarxa amb àrees de dones d’entitats locals i administració
local i a la formació dels equips responsables de liderar i desenvolupar el
projecte en matèria d’igualtat d’oportunitats de manera que puguin integrar
aquest enfocament transversal en la gestió quotidiana.
Desenvolupament
Sostenible
L’estratègia
d’intervenció es presenta sota la perspectiva de potenciar el creixement
sostenible del territori. Això suposa focalitzar les actuacions per garantir
una millor gestió dels recursos naturals de manera que les generacions futures
puguin també gaudir-ne però també considerar d’altres components associats
al concepte en sí mateix, com són les persones i l’economia local, en tant
capital social i humà i les seves necessitats per potenciar el benestar social
i l’equitat. Aquest enfocament de l’estratègia comporta el foment de la
responsabilitat social dels agents implicats de manera que amb el
desenvolupament dels projectes la Noguera-Segrià Nord sigui un millor i més
atractiu indret per a viure i treballar. En definitiva un territori socialment
responsable, observant de forma prioritària, en aquest cas, els projectes
respectuosos amb el medi ambient, que fomentin la inclusió social i laboral,
especialment de les dones i els joves.
Transferibilitat
La
transferibilitat de l’experiència desenvolupada ha de venir garantida per la
implicació del conjunt d’agents per generar una cultura de treball en
cooperació, de manera que es pugui capitalitzar les bones pràctiques i els
coneixements adquirits al llarg del seu desenvolupament.
La
metodologia de treball per tant, tindrà un component fonamental de treball en
xarxa entre els diversos agents locals, tant públics com privats que hi
participen. Així mateix, s’ha de generar des de la implementació de
l’estratègia, els espais pertinents per fomentar el debat, i l’intercanvi
entre els diferents sabers i pràctiques experimentades, de manera que els
resultats i impactes siguin en coherència amb la meta de la pròpia estratègia
de garantir un desenvolupament sostenible en el territori de la Noguera-Segrià
Nord. En aquest sentit pren especial rellevància el disseny d’una política
de comunicació i informació a l’abast de tothom sobre el què es fa i com es
fa al llarg de tot el projecte d’implementació del Pla d’intervenció.
Estratègia integrada: Noguera-Segrià
Nord: “La Cultura dels 4 elements”.
Es planteja un enfocament global
de l’estratègia integrada de desenvolupament local basada en les necessitats
i les característiques de la Noguera-Segrià Nord, considerant el seu potencial
endogen.
S’ha
definit un aspecte dominant representatiu de la identitat, els recursos i els
coneixements tècnics específics del territori, amb la voluntat d’aglutinar
els operadors i projectes de diversos àmbits en la mateixa estratègia de
desenvolupament, garantint un sistema integrat d’actuacions en un pla únic,
evitant la realització de manera independent i aïllada de projectes.
Es vol
desenvolupar una proposta que faciliti la identificació amb
un projecte comú, amb una cultura aglutinadora que posi en valor el
potencial propi del territori, i que motivi en un propòsit arrossegador cap la
participació coordinada, oberta al diàleg i la comunicació entre
l’administració i la iniciativa privada. Una proposta articulada al voltant
d’un centre d’interès que valoritzi els
aspectes primaris del territori: La Terra, l’Aigua, l’Aire i el Foc, els
4 elements, entesos com una part bàsica i característica d’aquest
territori, com a part de la cultura local.
En
aquest sentit, l’estratègia s’articula entorn a 4 eixos que defineixen una
cultura que vol inspirar, motivar i
donar sentit al repte del construir entre tots el millor futur per al territori
al qual es pertany: Noguera-Segrià Nord: “La Cultura dels 4
elements”.
L’espai més
gran d’aigües tranquil·les de Catalunya, configurat per
destacats embassaments. Una terra regada pel Segre i els seus
afluents. L’AIGUA,
font de vida, que roman tranquil·la i que flueix amb ductilitat,
exemple de la vida en CALMA, i de com fer camins aprofitant les
nostres OPORTUNITATS.
Un cel per
aprendre i experimentar emocionants vivències, del que podem
gaudir des del Montsec i les serres de la nostra terra. L’AIRE,
l’element de la intel·ligència i de la ment. Moviment,
rapidesa i canvi. Inspirador d’iniciatives de CONEIXEMENT,
INNOVACIÓ, I AVENTURA.
AIRE
Una història
plena d’esdeveniments, un variat i ric patrimoni artístic,
vells costums encara presents, una rica, gustosa i variada
gastronomia. EL FOC,
esperit i essència del territori, energia creadora i
transformadora. Enriqueix el present amb els TRESORS del passat i
de la terra. Impulsa cap al futur la nostra INICIATIVA, ACTIVITAT
I RIQUESA
La TERRA,
l’element bàsic que ens acull i sustenta, matriu creadora dels
nostres PRODUCTES.
ESTRATEGIA 1. FOMENT I MILLORA DE LES
POTENCIALITATS I CAPACITATS PRODUCTIVES DEL TERRITORI INCORPORANT UNA PERSPECTIVA INNOVADORA, SOSTENIBLE I DE
QUALITAT.
ESTRATEGIA 2. MILLORA DE LA COMERCIALITZACIÓ I
DIVERSIFICACIÓ DELS CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ AUTÒCTONA
ESTRATEGIA 3. INCREMENT I MILLORA DE LA
COOPERACIÓ INTRA I INTERSECTORIAL
ESTRATEGIA 4. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I
TRANSNACIONAL
ESTRATEGIA 1. FOMENT I MILLORA DE LES
POTENCIALITATS I CAPACITATS PRODUCTIVES DEL TERRITORI INCORPORANT UNA PERSPECTIVA INNOVADORA, SOSTENIBLE I DE
QUALITAT.
Actuacions clau (Ÿ)
·
Foment de la transformació
artesanal
Accions prioritàries (à)
àLes vinculades a la relació de les explotacions agràries
i ramaderes i la transformació artesanal.
Accions tipus:
Elaboració de confitures, conserves, elaboració de formatges
àLes vinculades a la transformació artesanal dels
productes locals per artesans en els propis llocs de venda.
Accions tipus:
Cansaladeria, xarcuteria, pastisseria, forns.
Priorització d’iniciatives vinculades a
dones i joves.
·
Foment de la producció
integrada, producció ecològica i marca de qualitat.
àLes vinculades a la relació de les explotacions agràries
i ramaderes i la indústria
agroalimentària
Accions tipus
Fabricació de productes per a l’alimentació animal, (amb farratges del
territori)
Fabricació i envasat d’oli local.
Manipulació i/o envasat i transformació de la producció hortofrutícola
(productes de la horta i els fruitals del territori)
Panificació i pastisseria i fabricació de pastes alimentàries (cereals
del territori)
Elaboració de formatge i derivats lactis amb la llet local.
Manipulació, elaboració i envasat de productes del porcí i l’aviram,
integrant-lo en els escorxadors existents.
Manipulació, elaboració i envasat de productes apícoles (mel del
territori)
àLes vinculades a potenciar la millora del sector vitivinícola
amb una producció ecològica i sostenible.
à Les vinculades a fomentar les produccions acollides a
programes de qualitat.
Accions tipus
Increment producció de vi de qualitat vinculat a la DO de Costers del
Segre.
Foment de la producció que incorpori processos para obtenir Marques de
Qualitat.
·
Modernització,
innovació i respecte mediambiental en cadena alimentaria.
Accions prioritàries (à)
àLes relacionades amb la modenització
del sector agrari.
Accions tipus
Inversions adreçades al augment de la competitivitat
Actualització i millora de les infraestructures agràries
Incorporació de joves a l’activitat agrària i ramadera.
Incorporació o millora de les TICs, principalment en transformació de
productes agraris i producció alimentària, ja que garanteixen i incrementen la
traçabilitat, la seguretat alimentària i la satisfacció dels clients finals.
à Les relacionades amb la innovació en productes i
processos agroalimentaris
Accions tipus
Inversions derivades del disseny,
desenvolupament i assaig de productes, processos i tecnologies
Foment de la col·laboració per
al desenvolupament de la innovació
·
Millores en el comportament i
gestió mediambiental.
ESTRATEGIA 2. MILLORA DE LA COMERCIALITZACIÓ I
DIVERSIFICACIÓ DELS CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ AUTÒCTONA
Actuacions clau (Ÿ)
·
Millora i promoció de canals de
comercialització que obrin possibilitats d’aconseguir nous mercats i que
afavoreixin l’accés dels productors petits i mitjans així com
una aproximació al consumidor.
Accions prioritàries (à)
Accions tipus:
Les adreçades a establir un
teixit d’agrobotigues en tot el territori per a la venda de productes típics
de la terra, tant de cooperatives com les de caire artesanal.
Es contemplaran agrobotigues
tradicionals, magatzems i tipus botiga delicatessen.
Es valorarà la col·laboració
intersectorial quan a l’impuls d’agrobotigues pel turisme rural.
Priorització d’iniciatives de dones i joves.
àLes adreçades a potenciar la comercialització
artesanal vinculada a:
Llocs de producció, principalment els elaboradors de
confitures i conserves de fruita i formatges.
Llocs de venda: artesans transformadors de la producció,
principalment cansaladeria-xarcuteria (carni porcí del territori), pastissers
(ex. torró territori) i forners (ex. Amb blat del territori fer les coques de
recapte també típiques de la zona, etc)
à Promoció dels canals curts de distribució que ajudin a
crear canals de comunicació amb el consumidor final.
Accions tipus:
Les
adreçades a la distribució de productes ecològics.
Les
adreçades a promoure i ampliar el teixit d’iniciatives de venda dels
productes autòctons i de transformació, principalment artesanal mitjançant:
Mercats de carrer
Fires locals
Al carrer
(llocs desmuntables, furgonetes,...).
Venda a
domicili en persona
Venda a
domicili per internet
Compra directa a grangers i agricultors
Prioritzar projectes que contemplin la col·laboració amb Slow
Food Terres de Lleida, com a recurs de valorització i promoció, així com
els projectes promoguts o integradors de dones i joves.
·
Millora de la promoció i màrqueting
dels productes agraris locals promovent la valorització i diferenciació dels
productes locals via qualitat.
Accions prioritàries (à)
àLes orientades a potenciar el
reconeixement i valorització producció autòctona.
àLes orientades a aprofitar més
les marques de qualitat i d’origen existents i per aconseguir.
Accions tipus
Ajuda a
mantenir les actuals denominacions d’origen
Aprofitament de la DO de Costers del Segre.
Aprofitament
de la DOP “Peres de Lleida”
Promoure
la creació de noves marques alimentàries
Consecució de més DOP per altres productes d’importància local: oli,
pomes...
Consecució
de IGP en productes d’importància local: torrons, coca de recapte,...
Ajuda a
crear noves denominacions d’origen
ESTRATEGIA 3. INCREMENT I MILLORA DE LA
COOPERACIÓ INTRA I INTERSECTORIAL
Actuacions clau (Ÿ)
·
Potenciar el cooperativisme,
l’associacionisme, i els clústers d’activitat.
Accions prioritàries (à)
àPromoure la creació en zones deficitàries
àPromoure el dimensionament i capacitat de negociació de
cooperatives
·
Promoure la cooperació
intersectorial entre el sector primari i el turisme.
Accions prioritàries (à)
àComplementant el turisme rural amb agrobotigues
àPromoció del productes locals a través de la gastronomia
(restauració)
ESTRATÈGIA 4. COOPERACIÓ
INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL
Potencial de cooperació en
projectes de:
Foment de l’enoturisme per coincidir en la Noguera-Segrià Nord l’existència
de centres de producció de la DO vitivinícola COSTERS DEL SEGRE amb
altres territoris Leader que es constitueixin en Catalunya vinculats també amb
DO vitivinícola: en altres territoris de Lleida també vinculats a la producció
de DO Costers del Segre, i en els
territoris relacionats amb les DO de Conca de Barberà, Prioritat i Terra Alta.
Foment i transformació de productes ecològics. Possibilitat de cooperació interterritorial con el resto de Catalunya i
Espanya i de cooperació transnacional gràcies a la col·laboració ja existent
en el territori, amb el moviment Solw Food
Terres de Lleida (un moviment de caire internacional). Slow Food és una associació ecogastronòmica sense ànim de lucre
que té com a un dels seus objectius impedir la desaparició de les tradicions
gastronòmiques locals i fomentar una nova lògica de producció alimentària,
desenvolupar programes d’educació alimentària i actuar a favor de la
diversitat.
L’AIGUA,
font de vida, que roman tranquil·la i que flueix amb ductilitat,
exemple de la vida en CALMA, i de com fer camins aprofitant les
nostres OPORTUNITATS.
ESTRATEGIA 1. FOMENT D’UNA OFERTA DE TURISME
I OCI SLOW I RESPECTUOSA
AMB EL MEDI AMBIENT .
ESTRATEGIA 2. GENERACIÓ DE SERVEIS QUE CONTRIBUEIXIN A LA
QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES QUE VIUEN I VISITEN EL TERRITORI
ESTRATEGIA 3.
INCREMENT I DIVERSIFICACIÓ DE
LES VIES EXTERNES DE GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ FOMENTANT LA FLEXIBILITAT, LA
COMPETITIVITAT I LA SOSTENIBILITAT.
ESTRATÈGIA 4. COOPERACIÓ
INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL
ESTRATEGIA 1. FOMENT D’UNA OFERTA DE TURISME
I D’OCI SLOW I
RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT .
Actuacions clau (Ÿ)
·
Capitalització i rentabilització
dels recursos relacionats amb l’aigua mitjançant iniciatives privades i
publiques, en el marc dels embassaments existents, les zones riberenques, els
canals i els regs.
Accions prioritàries (à)
àLes relacionades amb el desenvolupament d’activitats esport i d’oci
tranquil, no agressiu: piragua, kayak, canoa, vela, surf,
pesca amb no mort,...
àLes relacionades amb activitats d’oci, entreteniment, creixement
personal, teràpies alternatives ....: classes
de cuina, pintura, escultura, ball, ioga, pilates, relaxació, etc.
1) EMBASSAMENTS
Santa Anna
Camarasa
Sant Llorenç
Rialb
2) RIBERES DE RIUS
Segre
Noguera
Ribagorçana
Noguera Pallaresa
·
Establiment de rutes, itineraris
de “calma” i no agressius amb el medi ambient.
Accions prioritàries (à)
àRutes d’observació de la natura i dels aspectes ornitològics.
àRutes de difusió del patrimoni arquitectònic del
territori.
àRutes de productes amb distintius de qualitat o característics
del territori: vi, oli, mel...combinant amb ofertes etnogastronòmiques
àItineraris a peu, a cavall, en bicicleta...
àRuta del tren turístic Lleida-La Pobla de Segur
Priorització de projectes de:
ü
Dones i joves
ü
Que incorporin cooperació
intersectorial ( ex. promoció integrada d’oferta turística i d’oci en
establiments hotelers i de restauració) i de propostes de col·laboració amb
el moviment Slow Food Terres de Lleida ja que incorpora iniciatives pel
foment de la salut mitjançant unes bones pautes d’alimentació.
ü
Que ofereixen activitats
d’esport i d’oci aquàtic a les zones dels embassaments del territori, i/o
activitats slow d’un altre tipus complementàries: itineraris tranquils
a peu, cavall, bicicleta, carros, cursos variats, etc.
ü
Les vinculades a l’aprofitament
turístic de la línia fèrria Lleida-La Pobla
ESTRATEGIA 2. GENERACIÓ
DE SERVEIS QUE CONTRIBUEIXIN A LA QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES QUE VIUEN I
VISITEN EL TERRITORI
Actuacions clau (Ÿ)
·
Prioritzar projectes
d’activitats de serveis amb un important benefici social per la seva
contribució a la qualitat de vida de les persones residents i de les persones
visitants.
Accions prioritàries (à)
àLes relacionades amb l’atenció de persones dependents:
serveis sociosanitaris, a domicili, a persones amb disminucions físiques o psíquiques.
àLes relacionades amb serveis de proximitat i de salut.
Quan el sol·licitant de l’ajut sigui una associació sense ànim de lucre que
presti algun d’aquests serveis, no se’ls hauria d’aplicar les limitacions
de tamany imposades a les microempreses.
àLes relacionades amb la millora del transport entre el
municipis.
àLes relacionades amb la implantació i difusió de les
TICs, també com a canal d’aprovisionament de serveis.
·
Promoció de projectes
d’especialització comercial i de serveis que incorporin elements facilitadors al seu accés: TICs, serveis a
domicili,...
Accions prioritàries (à)
àLes relacionades amb la millora i
manteniment de les llars: reformes, reparacions, neteja, basar, bricolatge,
mobiliari, jardineria, etc.
Priorització de
projectes de dones i joves
ESTRATEGIA 3: INCREMENT
I DIVERSIFICACIÓ DE LES VIES EXTERNES DE GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ FOMENTANT
LA FLEXIBILITAT, LA COMPETITIVITAT I LA SOSTENIBILITAT.
Actuacions clau (Ÿ)
·
Promoure iniciatives empresarials
de serveis externalitzats de la indústria local.
Accions prioritàries (à)
àLes relacionades amb gestories, assessories, consultories:
R+D, qualitat, innovació, TICs; reparació
i manteniment en les indústries –maquinària, logística, distribució.
·
Promoure projectes relacionats
amb energies alternatives.
Accions prioritàries (à)
àLes relacionades amb la instal·lació de nous mètodes de
producció d’energia fent us dels recursos locals (aigua, sol, vent).
Priorització de
projectes de dones i joves
ESTRATÈGIA 4.
COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL
Potencial de cooperació en
projectes de:
Valorització del patrimoni
natural -principalment en aquest cas- cultural i arquitectònic i de cooperació
amb territoris fronterers d’altres comunitats autònomes.
Es donen clares possibilitats de
col·laboració entre la Noguera-Segrià Nord i territoris Leader que es
constitueixin a Aragó i les comarques catalanes de Pallars Jussà i l’Alt
Urgell. La idoneïtat de la cooperació es fonamenta en el fet de compartir
patrimoni natural d’embassaments, zones riberenques i de muntanya:
·
Els embassaments de Santa Ana i
Canelles es comparteixen amb Aragó, així com zones riberenques del
Noguera-Ribagorçana.
·
L’embassament de Rialb i les
zones riberenques del Segre es comparteixen amb la comarca de l’Alt Urgell.
·
La serralada del Montsec es
comparteix amb la comarca del Pallars Jussà I l’Aragó.
Aquests elements físics i geogràfics
poden donar lloc a projectes compartits, fet reforçat per la previsió de
constitució de GALs en aquests territoris veïns.
Mitjançant
la cooperació entre GALS, es pot participar activament en el projecte elaborat
per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, d’aprofitament i valorització
turística de la línia fèrria Lleida-La Pobla de Segur.
L’AIRE,
l’element de la intel·ligència i de la ment. Moviment,
rapidesa i canvi. Inspirador d’iniciatives de CONEIXEMENT,
INNOVACIÓ, I AVENTURA.
ESTRATEGIA 1. DESENVOLUPAMENT DEL POTENCIAL
EDUCATIU I D’USOS, AMB L’OBJECTIU DE DIFONDRE VALORS ECOLÒGICS,
AMBIENTALS, PRODUCTIUS, CULTURALS I DE RECERCA, DE FORMA RESPECTUOSA AMB EL
MEDI AMBIENT.
ESTRATEGIA 2. PROMOCIÓ D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES,
D’OCI, AVENTURA I RISC CONTROLAT ASSOCIADES ALS RECURSOS NATURALS.
ESTRATÈGIA 3. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL
ESTRATEGIA 1. DESENVOLUPAMENT DEL POTENCIAL
EDUCATIU I D’USOS, AMB L’OBJECTIU DE DIFONDRE VALORS ECOLÒGICS,
AMBIENTALS, PRODUCTIUS, CULTURALS I DE RECERCA, DE FORMA RESPECTUOSA AMB EL
MEDI AMBIENT.
Actuacions clau (Ÿ)
·
Desenvolupament i implantació d’iniciatives d’educació i millora
del comportament mediambiental.
Accions prioritàries
(à)
àLes
relacionades amb la promoció del medi ambient, i preservació i manteniment del
medi natural adreçades al públic en general, però principalment als infants i
els joves.
Accions tipus
Creació
de granges escola, escoles de natura.
Les
relacionades amb la millora del
comportament mediambiental dels establiments industrials i la gestió ambiental.
àSensibilització sobre l’ús d’energies renovables, formació en
energies renovables, ajuts a inversions que serveixin per adaptar-se a normes
nacionals més estrictes que les comunitàries, etc.
·
Generar i potenciar sinèrgies entre els allotjaments per a infants i
joves (cases de colònies i albergs) amb les iniciatives educatives
mediambientals.
·
Desenvolupament i iniciatives d’educació alimentària i d’hàbits
saludables.
Accions prioritàries
(à)
àLes
desenvolupades aprofitant les sinèrgies amb
el moviment Slow Food Terres de Lleida ja que incorpora iniciatives pel
foment de la salut mitjançant unes bones pautes d’alimentació.
àLes relacionades amb la prevenció, tractament i millora dels trastorns
alimentaris.
·
Desenvolupament i consolidació
d’iniciatives de turisme científic.
Accions prioritàries
(à)
àLes que generin sinèrgies i aprofitament d’oportunitats
que generi el Parc Astronòmic Montsec,
ja que serà un foc d’atracció de persones per la seva oferta específica.
Accions tipus
Divulgació i formació en astronomia.
Les que desenvolupin activitats aprofitant la riquesa
paleontològica de la comarca (petjades de dinosaure i fòssils) en complement a
l’art rupestre.
ESTRATEGIA 2. PROMOCIÓ D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES,
D’OCI, AVENTURA I RISC CONTROLAT ASSOCIADES ALS RECURSOS NATURALS.
Actuacions clau (Ÿ)
·
Incorporació d’iniciatives per
a potenciar el desenvolupament i comercialització de les activitats
d’aventura.
Accions prioritàries
(à)
àLes relacionades amb el desenvolupament d’activitats d’aventura que
poden ser afins i complementar l’oci aeri: globus, escalada, parcs aeris,
camps d’aventura etc.
àLes relacionades a millorar el
rendiment econòmic de les empreses ja existents al territori que ofereixen oci
aeri (vol lliure, parapent, ala delta...)
Potencial de cooperació en
projectes relacionats amb:
Turisme
científic. S’ha de destacar la importància que te per aquesta
iniciativa l’existència del Parc Astronòmic Montsec ubicat en dos comarques
i dos territoris Leader diferents
També
s’obre la possibilitat de cooperar amb França, ja que compta amb
territoris Leader amb iniciatives de turisme científic i astronòmic com
element de dinamització. En aquest sentit, cal destacar l’experiència previa
de cooperació, mitjançant el programa europeu Interreg III-A, entre el
Consorci del Montsec i el Departament de Gers (França) en relació al Parc
Astronòmic Montsec i L’Hemeau des Etoiles (Fleurence).
EL FOC,
esperit i essència del territori, energia creadora i
transformadora. Enriqueix el present amb els TRESORS del passat i
de la terra. Impulsa cap al futur la nostra INICIATIVA, ACTIVITAT
I RIQUESA
ESTRATÈGIA 1. DESENVOLUPAMENT D’ACTUACIONS
DE CONSERVACIÓ I MILLORA DEL PATRIMONI RURAL
ESTRATÈGIA 2. REVALORITZACIÓ I PROMOCIÓ DEL
PATRIMONI HISTÒRIC-CULTURAL
ESTRATÈGIA 3. AMPLIACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL
VINCULAT ALS SECTORS AGRARI I
DEL TURISME, INCORPORANT LA COOPERACIÓ INTERSECTORIAL
ESTRATÈGIA 4. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL
ESTRATÈGIA 1. DESENVOLUPAMENT D’ACTUACIONS
DE CONSERVACIÓ I MILLORA DEL PATRIMONI RURAL
Actuació clau (Ÿ)
·
Inversions per a la recuperació
del patrimoni rural, concretada en iniciatives a
executar per Ens Públics Locals del territori d’intervenció.
Accions prioritàries
(à)
àLes adreçades a pobles de menys
de 5000 habitants, amb un patrimoni important a revaloritzar i on cal fer,
potenciar o complementar intervencions de millora.
Objectiu de la mesura
Revaloritzar
el patrimoni artístic-cultural i el manteniment de la pròpia identitat de l’àmbit
rural i promocionar les actuacions no productives.
Es
tracta de fomentar inversions a la conservació i millora del patrimoni rural,
destinades a estimular el desenvolupament de la zona mitjançant la rehabilitació
i promoció del patrimoni històric, arquitectònic i cultural, restauració de
nuclis antics rurals i actuacions no productives que creïn sinèrgies amb el
projectes productius auxiliats mitjançant la metodologia Leader.
ESTRATÈGIA 2. REVALORITZACIÓ
I PROMOCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC-CULTURAL
Actuacions clau (Ÿ)
·
Promoure i valoritzar els fets
històrics més importants de la comarca a través de fets, esdeveniments, i
personatges històrics.
Accions prioritàries
(à)
àLes adreçades a la revalorització i manteniment de la pròpia
identitat i les arrels, fonamentada en la prehistòria (art rupestre,
paleontologia) i la història escrita i oral, amb l’objectiu complementari de
generar sinèrgies amb el sector turístic, d’oci, i també educatiu.
Accions tipus
Projectes
relacionats amb la memòria històrica més important del territori i on es
tinguin en compte esdeveniments polítics, socials, religiosos, etc.:
*
Prehistòria –art rupestre (9 coves), paleontologia, dinosaures (jaciments...)
-
* Edat
mitjana –territori en l’avantguarda de la Catalunya vella i part important
del comtat d’Urgell -
*
Guerra civil –“Les batalles del Segre”-
Col·laboracions
clau previstes
Direcció
General de Patrimoni Cultural. Arxiu Comarcal de la Noguera
Memorial
Democràtic. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació
Departament
d’Innovació, Universitats i Recerca
Institut
d’Estudis Ilerdencs
Universitat
de Lleida. Vicerectorat de Recerca i Innovació
Societat
Catalana d’Estudis Històrics
·
Promoure i valoritzar els costums
i tradicions del territori.
Accions prioritàries
(à)
àLes adreçades a la revalorització i manteniment de la pròpia
identitat i les arrels, fonamentada en actes i celebracions populars , amb
l’objectiu complementari de generar sinèrgies amb el sector turístic
(gastronomia..), d’oci, i també l’agroalimentari (comercialització
productes de la terra....)
Accions tipus (*)
Les
vinculades a costums i tradicions com el Crist de Balaguer, Ranxo de
Ponts, Trobada de Campaners a Os de
Balaguer.
Les
vinculades a festes peculiars com el Transsegre de Balaguer, el concurs
de cassoles d’Albesa, els pessebres vivents de Camarasa, Tèrmens i Penelles,
la representació de la Passió de Balaguer.
Les
vinculades a festes, fires i mercats com: la Fira del Melò i el Vi
d’Artesa del Segre, la de la Perdiu a Vilanova de Meià, Fira de Nadal d’Àger,
Fira de Maig, Firauto i Antiquària de Balaguer. Mercats setmanals de Balaguer,
Artesa i Ponts.
Cal destacar que tot aquests esdeveniments generen oportunitats excel·lents
de revalorització, promoció i comercialització dels productes del territori:
alimentaris, artesanals, artístics,....Així com paquets turístics de rutes,
promoció d’allotjaments, etc.
(*) Tots els esdeveniments relacionats ho són merament a tall d’exemple,
en el benentès que tenen caràcter enunciatiu però no limitatiu o excloent.
ESTRÀTÈGIA 3. AMPLIACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL VINCULAT ALS SECTORS
AGRARI I TURISTIC,
INCORPORANT UN ENFOC DE COOPERACIÓ INTERSECTORIAL.
Actuacions clau (Ÿ)
·
Creació d’empreses amb
d’activitats de primera i segona transformació dels productes agraris de la
terra, prioritzant els ecològics.
Accions prioritàries (à)
àLes vinculades a la primera
transformació produint pinsos (ordi),
oli d’oliva, llet, i transformats de la fruita –pera i poma-.
Prioritat de productes ecològics.
àLes vinculades a la segona
transformació amb la producció de dolços-bolleria-confitures
(aprofitant productes de la terra com el blat, la mel, pera, poma) i
l’embassament i transformació de carnis de porcí i aviram.
Prioritat de productes ecològics.
·
Creació
d’establiments i allotjaments turístics de capacitat reduïda i/o de
restauració, ampliant i diversificant l’oferta existent.
Accions prioritàries (à)
àLes que suposin una diversificació
de l’oferta hotelera i de restauració segons tipologia i per distribució
geogràfica.
Accions tipus
Establiments i allotjaments turístics
de capacitat reduïda.
Restaurants que incorporin aliments tradicionals i biològics.
Cooperació intersectorial
promocionant productes autòctons –principalment per la gastronomia-
i de producció artesanal, així com del patrimoni rural de la Noguera
(natural, cultural, històric...).
·
Creació d’activitats
d’artesania i art.
Accions prioriàries (à)
àLes relacionades amb l’art
–pintors, escultors ,...- i artesania que primin l’ús dels recursos
característics de la terra no alimentaris -com la fusta dels seus
boscos- en les seves produccions,
o que facis productes típics del territori – com les campanes,
la ceràmica, ...)
àLes relacionades amb la producció
artesanal de productes gastronòmics -formatge, coca, torró-,
principalment propis amb productes també propis:
Priorització les iniciatives que incorporin
la perspectiva intersectorial en promoció i venda d’aquests productes
artesanals ( en restaurants, allotjaments, ...), així com les promogudes per
dones i joves, o que els donin oportunitats d’ocupació.
ESTRATÈGIA 4. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I
TRANSNACIONAL
Potencial de cooperació en
projectes relacionats amb:
La
valorització del patrimoni natural, cultural i arquitectònic en zones de secà.
Com per exemple els projectes iniciats o en fase
embrionària:
- La Ruta Perpinya-Lleida
"Via del Segre", integrada en el “Camí de Sant Jaume a
Catalunya”, projecte del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya, obre la
possibilitat, en la seva execució, de cooperar amb el GAL Alt Urgell-Cerdanya i
possiblement amb homòlegs de França.
Es important destacar que Ruta
Perpinya-Lleida "Via del Segre" prevista, travessarà municipis del
Consorci Segre-Rialb que està en procés de constitució. Aquest consorci el
formen els Ajuntaments d'Oliana, Peramola, Bassella (Alt Urgell), Tiurana,
Baronia de Rialb i Ponts (la Noguera), els Consells Comarcals de la Noguera i
l'Alt Urgell i la Diputació de Lleida.
- La Ruta Castells del Sió.
Es tracta d’un projecte conjunt amb la Direcció General de Turisme de
Catalunya i consisteix en la creació d’una ruta que incorporarà la visita a
set castells així com a pobles i ermites de les comarques de la Segarra,
l’Urgell i la Noguera, territoris leader tots ells.
El projecte Castells del Sió
formarà part del recorregut de la 'Ruta dels Castells de la Marca', un
itinerari turístic impulsat per la Direcció General de Turisme que té per
objectiu crear un gran producte turístic al voltant dels castells catalans, un
dels elements més destacats del patrimoni monumental de Catalunya.
Ambdues rutes recorren zones
de secà, especialment la dels Castells de Sió.
4. ESTRATÈGIES PROPOSADES PEL PLA DE DESENVOLUPAMENT DEL GAL I MESURES DE
FINANÇAMENT DE LES ACTUACIONS AUXILIABLES PER L’EIX 4 DEL PDR
ESTRATEGIA 1: FOMENT I MILLORA DE LES
POTENCIALITATS I CAPACITATS PRODUCTIVES DEL TERRITORI INCORPORANT UNA PERSPECTIVA INNOVADORA, SOSTENIBLE I DE
QUALITAT.
ESTRATEGIA 2: MILLORA DE LA COMERCIALITZACIÓ I
DIVERSIFICACIÓ DELS CANALS DE COMERCIALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ AUTÒCTONA
ESTRATEGIA 3: INCREMENT I MILLORA DE LA
COOPERACIÓ INTRA I INTERSECTORIAL
ESTRATEGIA 4: COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I
TRANSNACIONAL
MESURES DE FINANÇAMENT DE
L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS DE LES ESTRATÈGIES.
12301 Ajudes a inversions per a la millora dels processos de transformació i
comercialització dels productes agraris agrobotigues.
421 Cooperació interterritorial i transnacional entre els grups d’acció
local.
ESTRATEGIA 1. FOMENT D’UNA OFERTA DE TURISME
I OCI SLOW I RESPECTUOSA
AMB EL MEDI AMBIENT .
MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS
DE L’ESTRATÈGIA.
313. Foment d’activitats turístiques
ESTRATEGIA 2. GENERACIÓ DE SERVEIS QUE CONTRIBUEIXIN A LA
QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES QUE VIUEN I VISITEN EL TERRITORI
ESTRATEGIA 3.
INCREMENT I DIVERSIFICACIÓ DE
LES VIES EXTERNES DE GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ FOMENTANT LA FLEXIBILITAT, LA
COMPETITIVITAT I LA SOSTENIBILITAT.
MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS
DE LES ESTRATÈGIES.
312. Ajuda a la creació i desenvolupament de microempreses
ESTRATÈGIA 4. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL
MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS
DE L’ESTRATÈGIA.
421 Cooperació interterritorial i transnacional entre els grups d’acció
local.
L’AIRE,
l’element de la intel·ligència i de la ment. Moviment,
rapidesa i canvi. Inspirador d’iniciatives de CONEIXEMENT,
INNOVACIÓ, I AVENTURA.
ESTRATEGIA 1. DESENVOLUPAMENT DEL
POTENCIAL EDUCATIU I D’USOS, AMB L’OBJECTIU DE DIFONDRE VALORS ECOLÒGICS,
AMBIENTALS, PRODUCTIUS, CULTURALS I DE RECERCA, DE FORMA RESPECTUOSA AMB EL
MEDI AMBIENT
MESURES DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS
DE L’ESTRATÈGIA.
312. Ajuda a la creació i desenvolupament de microempreses
323. Conservació i millora del patrimoni rural.
ESTRATEGIA 2. PROMOCIÓ D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES,
D’OCI, AVENTURA I RISC CONTROLAT ASSOCIADES ALS RECURSOS NATURALS.
MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS
DE L’ESTRATÈGIA.
313. Foment d’activitats turístiques
ESTRATÈGIA 3. COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL
MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS
DE L’ESTRATÈGIA.
421 Cooperació interterritorial i transnacional entre els grups d’acció
local.
EL FOC,
esperit i essència del territori, energia creadora i
transformadora. Enriqueix el present amb els TRESORS del passat i
de la terra. Impulsa cap al futur la nostra INICIATIVA, ACTIVITAT
I RIQUESSA
ESTRATÈGIA 1: DESENVOLUPAMENT D’ACTUACIONS
DE CONSERVACIÓ I MILLORA DEL PATRIMONI RURAL
ESTRATÈGIA 2: REVALORITZACIÓ I PROMOCIÓ DEL
PATRIMONI HISTÒRIC-CULTURAL
MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS
DE LES ESTRATÈGIES.
323. Conservació i millora del patrimoni rural
ESTRATÈGIA 3: AMPLIACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL
VINCULAT ALS SECTORS AGRARI I
DEL TURISME, INCORPORANT LA COOPERACIÓ INTERSECTORIAL
MESURES DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS
DE L’ESTRATÈGIA.
12301 Ajudes a inversions per a la millora dels processos de transformació i
comercialització dels productes agraris en el territori Leader.
313. Foment d’activitats turístiques
312. Ajuda a la creació i desenvolupament de microempreses
ESTRATÈGIA 4: COOPERACIÓ INTERTERRITORIAL I TRANSNACIONAL
MESURA DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL PDR D’APLICACIÓ A LES ACTUACIONS
DE L’ESTRATÈGIA.
421 Cooperació interterritorial i transnacional entre els grups d’acció
local.
MESURES / ACTUACIONS DE FINANÇAMENT DE L’EIX 4 DEL
PDR D’APLICACIÓ |
ESTRATEGIES
ATRIBUIDES
|
12301 Ajudes a inversions per a la millora dels processos de
transformació i comercialització dels productes agraris en el territori
Leader. Finançament de 4
estratègies
|
FOMENT I MILLORA DE LES POTENCIALITATS I CAPACITATS PRODUCTIVES DEL
TERRITORI INCORPORANT UNA
PERSPECTIVA INNOVADORA, SOSTENIBLE I DE QUALITAT. MILLORA DE LA COMERCIALITZACIÓ I DIVERSIFICACIÓ DELS CANALS DE
COMERCIALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ AUTÒCTONA INCREMENT I MILLORA DE LA COOPERACIÓ INTRA I INTERSECTORIAL AMPLIACIÓ DEL TEIXIT
EMPRESARIAL VINCULAT ALS SECTORS AGRARI
I DEL TURISME, INCORPORANT LA
COOPERACIÓ INTERSECTORIAL |
312. Ajuda a la creació i desenvolupament de microempreses Finançament de 4 estratègies |
GENERACIÓ DE SERVEIS QUE CONTRIBUEIXIN A LA QUALITAT DE VIDA DE LES
PERSONES QUE VIUEN I VISITEN EL TERRITORI INCREMENT I DIVERSIFICACIÓ DE LES VIES EXTERNES DE GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ
FOMENTANT LA FLEXIBILITAT, LA COMPETITIVITAT I LA SOSTENIBILITAT DESENVOLUPAMENT DEL POTENCIAL EDUCATIU I D’USOS, AMB
L’OBJECTIU DE DIFONDRE VALORS ECOLÒGICS, AMBIENTALS, PRODUCTIUS,
CULTURALS I DE RECERCA, DE FORMA RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT
AMPLIACIÓ DEL TEIXIT
EMPRESARIAL VINCULAT ALS SECTORS AGRARI
I DEL TURISME, INCORPORANT LA
COOPERACIÓ INTERSECTORIAL |
313. Foment d’activitats turístiques Finançament de 3 estratègies |
FOMENT D’UNA OFERTA DE TURISME I OCI SLOW I RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT PROMOCIÓ D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES, D’OCI, AVENTURA I
RISC CONTROLAT ASSOCIADES ALS RECURSOS NATURALS
AMPLIACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL VINCULAT ALS
SECTORS AGRARI I
DEL TURISME, INCORPORANT LA COOPERACIÓ INTERSECTORIAL |
323. Conservació i millora del patrimoni rural Finançament de 3 estratègies |
DESENVOLUPAMENT DEL POTENCIAL EDUCATIU I D’USOS, AMB L’OBJECTIU DE
DIFONDRE VALORS ECOLÒGICS, AMBIENTALS, PRODUCTIUS, CULTURALS I DE
RECERCA, DE FORMA RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT DESENVOLUPAMENT
D’ACTUACIONS DE CONSERVACIÓ I MILLORA DEL PATRIMONI RURAL REVALORITZACIÓ I
PROMOCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC-CULTURAL |
421 Cooperació interterritorial i transnacional entre els
grups d’acció local. Finançament de 4
estratègies
|
Finançament
de l’estratègia de cooperació en els 4 EIXOS: TERRA AIGUA AIRE
FOC |
5.
COMPLEMENTARIETAT DE L’ESTRATÈGIA AMB ALTRES PROGRAMES
A la
comarca de la Noguera s’han desenvolupat, i es segueixen duent a terme,
programes que poden veure’s complementats per les noves iniciatives i estratègies
plantejades pel Leader.
Entre
les experiències prèvies al Leader es troba el programa Proder, que es
va dur a terme a la comarca de l’any 2000 al 2006. Aquest programa tenia com a
objectiu el desenvolupament rural, la diversificació de les activitats de l’àmbit
agrari, el foment del turisme i de l’artesania no alimentària.
Aquest
programa es duia a terme des del Departament d’Agricultura, i es basava en
l’aplicació de mesures de diversificació de l’activitat agrària del
Programa de Desenvolupament Rural. El programa Proder va estar una experiència
positiva pel territori, i pot ser un precedent pel desenvolupament del Leader.
Com ja
s’ha assenyalat, el foment de l’autocupació de qualitat per les persones
que viuen a la comarca és una eina bàsica per la millora i el desenvolupament
del territori. En aquest àmbit el Leader vindria a reforçar i ampliar
iniciatives ja presents al territori. El Consell Comarcal té el Servei de
Creació d’Empreses en col·laboració amb Departament de Treball de la
Generalitat. Aquest servei té com a objectiu ajudar i orientar a les persones
emprenedores al inici i durant tots els períodes de la seva activitat. Entre
les seves activitats principals estan les d’acompanyar a la persona
emprenedora en la recerca de informació i orientació per a la creació de la
seva pròpia empresa, i informar i orientar sobre ajuts i facilitats per a
emprenedors i emprenedores.
En la
mateixa línea de promoció de l’ocupació el Consell Comarcal de la Noguera i
la Diputació de Lleida van iniciar al desembre del 2004 el Pla de
Dinamització per a l’Ocupació, aquest pla té com a objectiu la promoció
econòmica de la comarca i potenciar la creació de llocs de treball estables, i
potenciar la contractació en jaciments d’ocupació. A través del Pla de
Dinamització per a l’Ocupació s’ofereixen ajuts econòmics per aquell
empresariat que vulgui ampliar la seva activitat, sempre que comporti la
contractació i la creació de nous llocs de treball.
El Consell Comarcal ha format part del Pacte
Territorial per a l’Ocupació de les Terres de Lleida, que es va dur a
terme del 2001 al 2006. Aquest pacte territorial tenia com objectiu el foment de
l’ocupació, contribuir a la transformació i creixement
de l’activitat econòmica a la província de Lleida.
Mitjançant la
Xarxa Euroexperts , el Consell Comarcal, el Patronat Català Pro Europa i la
Diputació de Lleida van signar un conveni per informar sobre les
possibles ajudes i altres accions provinents de la Unió Europea.
Conjuntament amb les activitats i projectes que es puguin
desenvolupar al territori el Consell Comarcal a la seva vegada ofereix
assessorament per:
-
La tramitació de subvencions per a la contractació de
persones en situació d’atur per a la realització d’obres i serveis
d’interès general.
-
La tramitació de subvencions destinades a fomentar
programes per al Desenvolupament Local i l’Ocupació, (AODL , I+O), per tal de
col·laborar en la promoció i la implantació de les polítiques actives
d’ocupació, relacionades amb la generació d’activitat econòmica i
d’ocupació.
-
La tramitació de subvencions per a la Promoció de
l’Ocupació Autònoma del Departament de Treball de la Generalitat.
Per tant la comarca de la Noguera té un llarg bagatge i experiència en
la promoció i en el treball per al foment de l’ocupació. Aquesta trajectòria
es veurà complementada i reforçada amb les iniciatives que es duguin a terme
des del Leader, que es fonamenta en els principis de creixement i
desenvolupament sostenible del territori, amb una referència constant a la
necessitat d’observar la responsabilitat social en les iniciatives
empresarials, socials i culturals que es duguin a terme.
El
comerç és una eina de cohesió territorial per a la ciutadania d’un
territori però és també la presentació d’un territori cap a les persones
que el visiten o estan de pas. Amb la voluntat d’impulsar el comerç amb una
visió de sostenibilitat i responsabilitat ja s’han iniciat accions com és
l’ Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor. Aquesta oficina
ofereix un servei d’atenció al consumidor i al comerciant, sobre drets i
deures d’ambdues parts. En les seves activitats també es compta amb un servei
de formació continua per la millora i bon funcionament de les relacions
comercials.
En l’àmbit
del comerç es duen a terme altres iniciatives com és la “Xarxa d’experts en comerç local” on
participen la Diputació de Lleida, la FECOM i els Consells Comarcals de les
Terres de Lleida. Aquesta iniciativa té com a objectiu el foment del comerç
local, i es duen a terme activitats d’assessorament per a la modernització
dels comerços o per iniciar noves activitats comercial.
Una altra font de riquesa pel
territori és el turisme, el desenvolupament d’activitats i iniciatives econòmiques
que fomentin un turisme responsable i de coneixement del territori és un dels
elements de treball en les estratègies plantejades en el Leader.
A la zona nord de la comarca ja
s’estan portant a terme iniciatives sobre turisme ecològic i de coneixement
de l’entorn, com és el Projecte de dinamització turística del Montsec. Dins
d’aquest projecte es realitzen activitats com: rutes ornitològiques, e
iniciatives derivades del Interreg IV que es centra en la investigació astronòmica,
la geologia, la paleontologia i la història.
El Consorci del Montsec desenvolupa i vol seguir desenvolupant activitats per la promoció del
territori com espai cultural, natural de referència turística. El projecte
Leader complementaria i reforçaria les accions i activitats ja previstes i les
que poden sorgir en el procés. Les activitats previstes responen a dos àmbits:
el primer destinat a actuacions sobre el territori, com seria la construcció
d’un observatori astronòmic i del Centre d’Observació de l’Univers, la
finalització i la gestió de l’alberg Montsec-Mur, la restauració de la col·legiata
de Sant Pere d’Àger, i l’ampliació del Museu d’Isona. I un segon àmbit
destinat a la promoció turística, amb accions de promoció, la creació
d’una imatge del Montsec i la difusió d’activitats com fires o
esdeveniments als pobles del territori.
Una altra iniciativa en procés de creació és el Consorci
Segre-Rialb. Aquest consorci el conformen els Ajuntaments de la comarca de
l’Alt Urgell: Oliana, Peramola, Bassella i de la comarca de la
Noguera:Tiurana, Baronia de Rialb i Ponts, els Consells Comarcals de la Noguera
i l'Alt Urgell i la Diputació de Lleida. L’objectiu d’aquest consorci
és la promoció i el desenvolupament del turisme al voltant de l’embasament
de Rialb i del riu Segre. Amb la
dinamització d’activitats econòmiques a la zona es vol impulsar l’economia
en una zona que encara pateix els efectes de la construcció dels embassaments
A nivell del govern català s’ha impulsat el Pla
Estratègic del Turisme a Catalunya, en aquest
una de les activitats que s’estan promovent és el Camí
de Sant Jaume. A la Noguera, l'Associació d'Amics del Camí de Sant Jaume
de Ponts i comarca, s’està impulsant un projecte de redescobriment,
senyalització i promoció de la “Via del Segre”, que forma part del camí
de Sant Jaume. Aquest projecte integraria la Vall del Segre (Cerdanya, Alt
Urgell, Noguera i Segrià) i Lleida a la xarxa europea de Camins de Sant Jaume,
declarat Bé Cultural Europeu i Patrimoni de la Humanitat. El itinerari
aproximat seria: Perpinyà, Puigcerdà (pel Conflent), la Seu, Ponts, Artesa de
Segre, Balaguer i Lleida, on confluiria amb l'eix Montserrat-Lleida (recentment
inaugurat), en direcció Saragossa. L'execució del projecte suposaria la
cooperació del GAL Noguera-Segria Nord amb el GAL Alt Urgell-Cerdanya i
possiblement amb homòlegs francesos.
A nivell comarcal també es duen a terme activitats de
promoció turística, al 2006 es va redactar el
Pla de Foment i Expansió del Sector Turístic de la Noguera. Aquest pla és
un instrument i un full de ruta per
a la promoció i comunicació turístiques
Les línees
de intervenció en matèria de turisme proposades al Leader complementarien les
ja existents, ajudaria a consolidar les que estan en un procés més incipient i
podria ser un catalitzador de totes aquelles iniciatives que han sorgit al
voltant d’un turisme sostenible.
A la comarca també s’estan duent a terme accions de
intervenció integral com poden ser el Pla
Territorial de Ponent, que incideix sobre la Noguera i que té com a
objectiu la protecció medi ambiental i la millora del territori, o bé els
projectes aprovats per la Llei de Barris.
En concret els ajuts per la Llei de Barris s’han
aprovat per a alguns dels nuclis urbans més poblats de la comarca com són Balaguer,
Ponts i Artesa de Segre. Les tres intervencions van dirigides a la
rehabilitació dels seus nuclis antics, a més de incorporar iniciatives per a
contribuir a la cohesió social i el desenvolupament econòmic.
En el cas de Balaguer,
que es va veure beneficiat per la Llei de Barris en la seva primera convocatòria
del 2004. l’objectiu és la regeneració física del barri històric de la
ciutat, la promoció de la cohesió i la dinamització social del barri, la
millora de la qualitat de vida i la dinamització socioeconòmica, i la
construcció de noves infraestructures.
En el cas de Ponts l’ajut per la rehabilitació del seu
nucli antic va ser aprovat al 2007. Situat a la vessant oest de la muntanya de
la Costa de les Forques, es troben les restes arquitectòniques del castell de
Sant Pere. La despoblació del barri va comportar la degradació dels habitatges
i dels seus carrers. El projecte iniciat tenia per objectiu la millora urbanística
del barri i la construcció d’un museu local.
En el cas de Artesa de Segre, les ajudes de la Llei de
barris ha estat concedida en la última convocatòria. El projecte es dirigeix a
la rehabilitació del seu nucli antic.
Les intervencions del projecte Leader consoliden les
propostes que es treballen des dels projectes aprovats per la Llei de Barris i
poden tenir un efecte multiplicador sobre els beneficis que ja han produït
aquestes intervencions, ampliant els seus resultats més enllà dels nuclis que
s’han vist beneficiats directament.
6.
AVALUACIÓ I SEGUIMENT
El projecte contempla el disseny
d’un pla de seguiment i avaluació continua per a garantir en tot moment que
els objectius definits són assolits, així mateix, té per finalitat fer el
seguiment “in itinere” del grau de realització i execució de les
actuacions de manera que puguin derivar-se correccions oportunes en cas de
detectar-se desviacions entre la planificació inicial i l’execució.
D’aquesta manera l’avaluació passa a convertir-se en una important eina
d’ajuda a la planificació i la pressa de decisió al llarg de tot el cicle
vital del projecte. Des d’aquesta perspectiva l’avaluació es contempla com
un element d’aprenentatge envers la practica desenvolupada per al conjunt
d’agents que hi participen en el desenvolupament del projecte.
Per garantir una avaluació
continua es important assegurar que els processos i actuacions es desenvolupin
de manera coherent establint diferents moments claus de tot el procés
d’avaluació.
En el seu moment inicial i de
planificació es preveu el disseny i definició de les eines necessàries per al
desenvolupament. Es concretaran per tant la bateria d’indicadors, de caire
quantitatiu i qualitatiu que
possibilitin recollir la informació pertinent sobre el grau de realització i
resultats generats pel conjunt d’actuacions a desenvolupar i tenint com a guia
els objectius definits pel projecte.
Aquests indicadors es dissenyaran
de manera que es garanteixi al procés de seguiment i avaluació la incorporació
de la perspectiva o enfocament de gènere. Podem avançar que els indicadors
quantitatius intentaren en la mesurea de les possibilitats la desagregació de
la informació per gènere. Així mateix, en relació a la informació
qualitativa, també s’intentarà recollir els efectes i resultats i impactes
atenent a les necessitats específiques de gènere.
En quan les tècniques per la
recollida i anàlisi de la informació cal dir que s’utilitzaren tècniques
tant quantitatives (qüestionaris) com qualitatives (entrevistes, grups de
discussió). Les NTIC tindran un lloc destacat en tot el procés mitjançant la
utilització de suports virtuals via web per a la informació, comunicació i
participació del conjunt d’agents implicats en el procés d’avaluació.
Com productes d’avaluació esta
prevista la realització d’informes intermedis – parcials d’evolució i
situació del projecte i un informe final d’avaluació de resultats.
ANNEX
La singularitat de la zona del Montsec –territori que
abasta 11 municipis del nord de la comarca de la Noguera i 5 municipis de la
comarca del Pallars Jussà-, ha fet que el Consorci
del Montsec hagi cregut oportú encarregar l’elaboració d’un document
específic, el qual adjuntem com annex.
Les estratègies que conté el “Programa de desenvolupament
rural de la Zona del Montsec Sostenible”
també estan recollides al “Programa
de desenvolupament rural que el GAL Noguera-Segrià Nord presenta a la
convocatòria per a la selecció de programes de desenvolupament rural per a
l’aplicació a Catalunya de la metodologia Leader en el marc del Programa de
desenvolupament rural 2007-2013 (Ordre AAR/386/2008, DOGC núm. 5190 de
7-8-2008).